El CB esta en un paratge excepcional. Des d’aquí s'observa el Manaslu, principalment el Pinacle i en els dies de bon temps es pot veure la gelera que baixa fins el poble de Samagaon i la vall verda que ens recorda un paisatge alpí.
Desprès d'uns dies de mal temps, totes les expedicions estem pendents d'un canvi de temps favorable pels dies 3, 4 i 5 d'octubre.
No volem ser menys i l'Enric (ell es amic del numero cinc del Barça i nosaltres no) ja ha sortit un dia abans cap el C1. L’endemà surt la resta del nostre grup però no la majoria d’expedicions.
L’endemà pugem tots els demes al C2 baix a 6.400m, així fem temps perquè la muntanya estigui en optimes condicions. A les acaballes del monsó es produirà un canvi que es tradueix en una estabilitat excepcional i si la muntanya ens ho permet, estarem a una alçada d'uns 7000m per atacar el cim quan aquesta estabilitat arribi.
S'ha confirmat la previsió i el dia 4 serà el primer d'una sèrie de dos o tres dies bons. El dia 1 hem pujat al C2 alt, a 6800 on prèviament on la Sophie havia muntat la tenda, on hi passen la nit la Sophie i l'Oscar. El dia 2 pugem la resta del grup, inclòs el Javi i el sherpa Lakpa però veient que el Josep s'havia quedat al C2 baix, decidim que baixi el Lakpa per ajudar-lo a perdre alçada fins el CB.
El dia 3 sortim cap a 7.500m. Es un dia clau i molt exigent, ja que es una alçada que no havíem assolit abans. Prèviament el Gabriel ha tirat avall i en Javi ho fa als 7.000m. La jornada es molt llarga i dura i hi ha un punt d'inflexió a 7.300m on hem d'apretar de debò. Sobtadament el Nacho es troba malament i decideix retrocedir.
La Carme, l´Enric i l'Oscar arriben al C3 i instal•lem la tenda. L’esforç ha valgut la pena, estem en un veritable mirador. Estem prou distanciats per a no poder mantenir comunicació per walkie. Avui hem donat un pas de gegant i nomes ens queda culminar el cim a traves d'uns lloms molt planers que seran l’incògnita a resoldre l’endemà.
Per evitar el fred i el vent de la nit, hem convingut sortir de dia ja que preveiem que serà una jornada d'entre 6 i 8 hores i ens permet fer-ho tot de dia. A les 7 del mati, l'Oscar, la Sophie, l'Enric i la Carme sortim de la tenda.
Desprès d'uns dies de mal temps, totes les expedicions estem pendents d'un canvi de temps favorable pels dies 3, 4 i 5 d'octubre.
No volem ser menys i l'Enric (ell es amic del numero cinc del Barça i nosaltres no) ja ha sortit un dia abans cap el C1. L’endemà surt la resta del nostre grup però no la majoria d’expedicions.
L’endemà pugem tots els demes al C2 baix a 6.400m, així fem temps perquè la muntanya estigui en optimes condicions. A les acaballes del monsó es produirà un canvi que es tradueix en una estabilitat excepcional i si la muntanya ens ho permet, estarem a una alçada d'uns 7000m per atacar el cim quan aquesta estabilitat arribi.
S'ha confirmat la previsió i el dia 4 serà el primer d'una sèrie de dos o tres dies bons. El dia 1 hem pujat al C2 alt, a 6800 on prèviament on la Sophie havia muntat la tenda, on hi passen la nit la Sophie i l'Oscar. El dia 2 pugem la resta del grup, inclòs el Javi i el sherpa Lakpa però veient que el Josep s'havia quedat al C2 baix, decidim que baixi el Lakpa per ajudar-lo a perdre alçada fins el CB.
El dia 3 sortim cap a 7.500m. Es un dia clau i molt exigent, ja que es una alçada que no havíem assolit abans. Prèviament el Gabriel ha tirat avall i en Javi ho fa als 7.000m. La jornada es molt llarga i dura i hi ha un punt d'inflexió a 7.300m on hem d'apretar de debò. Sobtadament el Nacho es troba malament i decideix retrocedir.
La Carme, l´Enric i l'Oscar arriben al C3 i instal•lem la tenda. L’esforç ha valgut la pena, estem en un veritable mirador. Estem prou distanciats per a no poder mantenir comunicació per walkie. Avui hem donat un pas de gegant i nomes ens queda culminar el cim a traves d'uns lloms molt planers que seran l’incògnita a resoldre l’endemà.
Per evitar el fred i el vent de la nit, hem convingut sortir de dia ja que preveiem que serà una jornada d'entre 6 i 8 hores i ens permet fer-ho tot de dia. A les 7 del mati, l'Oscar, la Sophie, l'Enric i la Carme sortim de la tenda.
Fa un dia inoblidable, perfecte. D'aquells que tot escalador somia per fer cim. La sort i les pregaries de tots estan amb nosaltres. Travessem el primer plató. Ens trobem a la Rosa aturada, fent reaccionar el seu cos del fred. Li donem forces i energies i continuem per damunt del segon plató, on ja es perfila l’esforç del veritable cim que encara se'ns farà pregar unes 4 hores mes. A la nostra esquerra veiem el Pinacle per sota nostre, fet que ens confirma que ja estem per sobre els 8.000m. El cim es una de les muntanyes de 8.000m que fan honor a una punta. La temperatura es de -20C.
S'ha acabat de pujar. El Manaslu ja no va mes enllà; però si els nostres cossos que van absorbent les emocions de tots aquests dies.
Tot succeeix molt a poc a poc i molt despresa alhora Hem de pensar en la baixada que ens espera, llarga. Cúmuls d'emocions i del control del nostre estat físic a aquelles alçades. Cadascú ha donat tot el que ha pogut però també amb un punt de prudència per tornar a baixar i cadascú ha viscut els seus sentiments d'una manera particular.
Ha sigut molt maco fer aquest 8 mil i cadascú agraïm d'una manera personal, que hagi estat possible.
L'Enric dedica el cim a en Joan i la Nuri, en aquest moment difícil que estan passant. La Carme el dedica al seu gran amic Nacho, que no ha pogut estar al seu costat, allà al cim. L'Oscar el dedica a la seva família i a la seva filla Júlia amb qui va pujar fins a 7.700m l'any passat, i aquest any ha acabat de fer l’ascensió amb ella.
Quan baixem ens distanciem una mica però l'objectiu es arribar a la nostra tenda del C3 per agrupar-nos i així ho fem. Durant la baixada, en Richard Hidalgo esta molt cansat, ja que ha pujat des del C2 i l'acollim a la nostra tenda. La nit es dura, fa vent, fred, cal fondre...estem cansats.
L’endemà hi ha altres expedicions que proven sort. Molts renuncien ja que el fred i el vent son insuportables. Nosaltres, amb la satisfacció del cim, abandonem la zona de la mort (7.500m) buscant el caliu dels camps inferiors. Ens queda un record molt agradable, durant el descens, de poder contemplar, com si fóssim ocells, el paisatge que ens envolta. La nostra vista s’enlaira fins els altiplans del Tibet i fins les gorges mes profundes del Nepal.
Ha estat un descens plaent i gran d'un 8 mil. Al C1 i al CB ens esperen els companys, que desprès de la benvinguda ens donen la noticia que el Nacho ha hagut d'estar traslladat per prudència al l'Hospital de KTM ja que les dos metges del CB, en Gabriel i la Mònica, desprès de visitar-lo, han cregut que era el mes oportú.
Ara reconstruïm el segon atac per part del nostre equip (Gabriel, Josep i Javi, i els sherpes Lakpa, Mingma i Ang Kami). El grup ha cregut oportú, desprès d'un repòs al CB, de fer un atac conjunt que tingui mes forca. Tot i així, les condicions de la muntanya ja no eren les mateixes que uns dies abans i el vent i les baixes temperatures afebleixen els esforços realitzats pel Gabriel, el Josep i els sherpes, que decideixen retrocedir a 6.400m. Mentrestant, en Javi prova sort fins a 7.200m amb el seu sherpa Ang Kami. Però la muntanya, va oferir el seu moment per aprofitar-lo i en aquesta ocasió ja no es així. El dia 11 ens retrobem tots a CB per començar el trekking de tornada a traves de Larkea Pass (per cert, preciós).
Del Nacho no en sabíem res. Trucàvem a l'agencia i a l'hospital i ens confirmaven que estava be, però no ens podíem imaginar la gravetat de la situació. Ens en varem assabentar ahir, arribant a KTM via aquesta pagina (tiene "guevos", verdad Esther?).
Aquest mati l'hem anat a visitar i hem vist que, malgrat tot, no ha perdut el seu sentit de l'humor. Des d’aquí li desitgem una rapida recuperació al NOSTRE POETA DE LES MUNTANYES! Nacho, siempre contigo! No estas solo! Te queremos.
La majoria de nosaltres tenim previst tornar a casa d'aqui un parell o tres de dies.
Gracies a tots per seguir-nos i sobretot gracies a tu Esther per la teva labor.
Entre tots l'hem fet: el MANASLU! Sempre amunt!
Mail rebut desde Katmandu i publicat integrament al blog perque tingau la versió dels protagonistes.
Ha sigut molt maco fer aquest 8 mil i cadascú agraïm d'una manera personal, que hagi estat possible.
L'Enric dedica el cim a en Joan i la Nuri, en aquest moment difícil que estan passant. La Carme el dedica al seu gran amic Nacho, que no ha pogut estar al seu costat, allà al cim. L'Oscar el dedica a la seva família i a la seva filla Júlia amb qui va pujar fins a 7.700m l'any passat, i aquest any ha acabat de fer l’ascensió amb ella.
Quan baixem ens distanciem una mica però l'objectiu es arribar a la nostra tenda del C3 per agrupar-nos i així ho fem. Durant la baixada, en Richard Hidalgo esta molt cansat, ja que ha pujat des del C2 i l'acollim a la nostra tenda. La nit es dura, fa vent, fred, cal fondre...estem cansats.
L’endemà hi ha altres expedicions que proven sort. Molts renuncien ja que el fred i el vent son insuportables. Nosaltres, amb la satisfacció del cim, abandonem la zona de la mort (7.500m) buscant el caliu dels camps inferiors. Ens queda un record molt agradable, durant el descens, de poder contemplar, com si fóssim ocells, el paisatge que ens envolta. La nostra vista s’enlaira fins els altiplans del Tibet i fins les gorges mes profundes del Nepal.
Ha estat un descens plaent i gran d'un 8 mil. Al C1 i al CB ens esperen els companys, que desprès de la benvinguda ens donen la noticia que el Nacho ha hagut d'estar traslladat per prudència al l'Hospital de KTM ja que les dos metges del CB, en Gabriel i la Mònica, desprès de visitar-lo, han cregut que era el mes oportú.
Ara reconstruïm el segon atac per part del nostre equip (Gabriel, Josep i Javi, i els sherpes Lakpa, Mingma i Ang Kami). El grup ha cregut oportú, desprès d'un repòs al CB, de fer un atac conjunt que tingui mes forca. Tot i així, les condicions de la muntanya ja no eren les mateixes que uns dies abans i el vent i les baixes temperatures afebleixen els esforços realitzats pel Gabriel, el Josep i els sherpes, que decideixen retrocedir a 6.400m. Mentrestant, en Javi prova sort fins a 7.200m amb el seu sherpa Ang Kami. Però la muntanya, va oferir el seu moment per aprofitar-lo i en aquesta ocasió ja no es així. El dia 11 ens retrobem tots a CB per començar el trekking de tornada a traves de Larkea Pass (per cert, preciós).
Del Nacho no en sabíem res. Trucàvem a l'agencia i a l'hospital i ens confirmaven que estava be, però no ens podíem imaginar la gravetat de la situació. Ens en varem assabentar ahir, arribant a KTM via aquesta pagina (tiene "guevos", verdad Esther?).
Aquest mati l'hem anat a visitar i hem vist que, malgrat tot, no ha perdut el seu sentit de l'humor. Des d’aquí li desitgem una rapida recuperació al NOSTRE POETA DE LES MUNTANYES! Nacho, siempre contigo! No estas solo! Te queremos.
La majoria de nosaltres tenim previst tornar a casa d'aqui un parell o tres de dies.
Gracies a tots per seguir-nos i sobretot gracies a tu Esther per la teva labor.
Entre tots l'hem fet: el MANASLU! Sempre amunt!
Mail rebut desde Katmandu i publicat integrament al blog perque tingau la versió dels protagonistes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario