viernes, 5 de octubre de 2012

OSCAR CADIACH Y EL K2


 Hola a todos, estas son las fotos y los textos, escritos por su puño y letra que Oscar Cadiach quiere compartir con vosotros, espero sean de vuestro agrado. Un saludo. Esther Ginés.


  Al Broad Peak i amb en Javi Munduate vàrem fer l’instalació del C1, i C2 pocs dies després d’arribar al C. Base, sota la mirada del K2 que es la Muntanya de les Muntanyes, en vaig anar mentalitçant de quin era el meu veritable repte.




Durant l’ascensió al cim del dia 31 de Juliol, el dia va esser ideal en sense vent i calmat. Semblave que mai pogues caure la enorme bóveda de glaç que durant mes de 6 hores a la pujada i 3h a la baixada  era amenaçadora com l’espasa de Damocles, quan a l’any 2008 va caure i va arrosegar tothom qui pujave i va fer seguir a persones que ja haviem passat el coll d’ampolla i estaven encorades a les cordes. L’arribada al C2 a 6.700m es per la House Cheminey. 


“ El 31 de Juliol de 2012, và neixer un dia irrepetible. Sortida de sol a quarts de cinc del matí. En sense girar el cap la cámara capta un Broad Peak de 8.047 encara dormint en la foscor i es vislumbre l’arc que forma el infinit quan rodona es la terra.”


“Passades les dificultats del coll d’ampolla a 8.300m resten tan sols 300m per el cim del K2.
El terreny i la neu es dura amb fort pendent.  Els darrers metres dons cal anar amb molta precaució. Un grup xinés de 3 persones pateix una caiguda i s’atura miraculosament. Els observo a escasos metres de la meva arribada al cim.”



Anar en sense oxigent artificial i en sense ingerir líquid des primera hora del matí –per un refuig a cause del mal gust de l’aigua de les cantimplores- te un preu alt en el K2, 6 hores en els darrers 300m i l’arribada al cim es a les 4 de la tarda. La baixada peró es fantástique, l’ombre del cim em fa l’efecte ghost’, la lluna plena m’espera amb una calma increible i el Broad Peak em diu que estic 600 m. mes amunt d’ell. La tornada al C4 a 8.000 m será ben entrada la nit després de 24 h. incessants i 5 dies de vents huracanats alhora que magnifics.
El mes d Juliol el temps sempre va èsser el mateix, vent huracanat, la sensació térmica de fred, frega el llindar de lo suportable i les baixes temperatures -30ºC, fan pensar que  ‘no se que hi faig aquí’, peró gracies a la motivació amb supero a mi mateix.

Anims i fins la propera.

Oscar Cadiach